Anem al teatre, mes les obres no son dolentes però tampoc bones.

Ja han començat les fires de Nadal, aquest cap de setmana, eren a la plaça del Vilar, mes les preses no van fen la foto i el diumenge ha no hi havia res.

Vam anar a Cabrils, una vila petita, amb molt caliu, allí vam fer lo típic, dinar de familiar, aquesta època, res original, mes ami em va agradar el lloc, vermuteria. Al costat una mica amagat el restaurant Sal i Pebre, es menjar bé i son atents, canalons amb salsa de bolets, i un brouny de bou, que estava bo.ç

El pesebre davant del ajuntament de Blanes ja està fet tot abans de Santa Lucia.

Mes la emoció dels petits està servida, vam anar mota moltíssima gent menuda, amb els seus pares a rebre EL TIÓ, creuant per la entrada del pàrquing, i la policia tallen el tràfic, nosaltres donen voltes per fer temps que passessin tots, per que estaven també els gegants, i uns de mes petits, i la banda.

Jo estic com una nena, amb el meu calendari de Advent obrin cada dia un calaix i gaudim de la sorpresa.

Desitjo, que vingui el 23 per anar Andorra i entrar a un poble Espanya, sorprenent que no es pugui anar des de el seu país.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada. Comparteix.

S’arriba desembre, mes de trobades,amb els amics, i conèixer nous restaurants, com El Domèstic, en Calella, vam menjar un menú degustació molt complet, els embotis ,el segon plat de salmó, bo, i el pastis se pastanaga genial, ben atesos, el lloc, molt agradable, els dies de cada dia també fan un menú molt correcta.

També preparo el meu calendari d’advent, es un joies, ple de sorpreses d’olis essencials, estic emocionada que arribi el dia 1 per comença a obrir els calaixos i veure les sorpreses.

Tinc que preparar el meu pessebre i l’arbre, es un pi petit del any passat aguantar be sol te la punta una mica cremada, però amb el oli de menta el he animat, u li posaré, les boles, la taula vermella, aquest any vull que sigui molt especial, jo ho preparava tot, per Santa Lucia, el dia 13 patrona de les modistes, mes cada vegada els comerços, i els ajuntaments comencem avanç; a Blanes ja han fet el pessebre a La Riera, avui no he tingut temps de veure’l, ni les llums, no sortim de nit, be de tarda per que a les 5.30, ja es fer de nit.

Tinc molts plans, ja veurem s’hi algun es compleix per això no vull avançar res.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Be aquí celebrem el dia de les castanyes, abans feia fred i venia de gust, tindre-les en les mans, ara fa calor el canvi climàtic, a mes a de competir con el Halloween. Mas un esquince i repòs. Festa completa.

Ens agrada col·laborar amb les bones accions, aquesta vegada era en Palafolls, al teatre, jo en vaig beneficia de la meva cama, per que les entrades no eren numerades. Feia temps que no anàvem aquest teatre, al menys jo no recordava les cadires, ni que fos tan maco, com una sala polivalent, tant serveix pel teatre com a sala de ball.

Nosaltres vam anar a escolte GÒSPEL, els cantaires eren de Pineda i el director portava una marxa bestial.

Volia que la gent participes, els va fer cantar i ballar, era genial la energia que desprenia tot.

Hem fai un esquies. Urgències Hospital Comarcal Blanes; res trencat embenat compressiu, una setmana fora. Al seu Cap doctora.

Aconseguir hora per una setmana impossible. provo infermera.

Hem treu el embenat, i una turmellera., camino millor, les crosses son un turment.

Em visitar la doctora, per ferme u seguiment, analítica, canvi de embenat, material poc efectiu, un dia tornem, urgències cap, col·lapsat, a dalt les infermeres sense material, abaix tampoc, repetir l’operació, pèrdua de temps de les infermeres, mala praxis pel pacient, cost triplicat per mal estat o baixa qualitat.

A i només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Bon dia València casi sempre la coneixia per la costa, aquesta vegada vaig conèixer Cabanes.

Un restaurant ben puntuat, mes els preus amb la dubta vam anar. EL menjador agradable, el servei atent, el Cap de Sala ens va presenta el seu projecta, amb molt entusiasme, propi de la joventut, la família el ajudava amb productes de proximitat. Ell i la seva mara com socis i guarden molt be les formes, el restaurant amb propostes atrevides, i bones. Ell deia que com el poble no tenia res que els turistes féssim Wua, volia que del menjar s’emportessin un bon record i que el boca orella funciones, i de veritat va ser axis.

Tothom parla de la IA, a mi em feia respectar, per que no m’agrada, mes s’ha de conèixer, i vaig aprofitar una xarada de Jubilet, vaig recorda quant era jove, i parlàvem de les perforadores, per internet semblava lluny, i que no podia ser mes avui, Ay de tu! Que no sepigues mouran en Internet, els metges, tràmits, etc.. lo que vaig trobar genial, el que era fàcil per nosaltres, per ella era complicat, per que fa tants càlculs, i possibilitats, que tarda molt, en canvia quant son estadístiques, i operacions ella ho fa de conya, que tenien de jugar, conviure, per que ha vingut per quedar-se, i això es un perill, per això se la de conèixer.

Algun dia al teatre, a riure amb Pep Sala, o gaudir dels grans interpretes amb « La mor de un comediant» deu ni do com et fen pensar, i que ric es el nostre llenguatge.

A mi només amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Si estaven en el ressort confluents, per que prop de aquí es forma l’aiguavareig del riu Cabriel i Xúquer.

No coneixiem aquesta part de València i vam fer un passejada amb vaixell Els Canyons del Xúquer.

Ens va parlar de la Pantanada de Tous1982 quant es va trenca el pantà de Tous. Sembla que fa molt de temps, jo ja no ho recordava, mes si eren els mundials de futbol, 49 anys quantes coses han passat.

Un ingenier Alemany, va fer un joc de preses, fen que el cabal del riu puge, i que subministri aigua a València.

Les parets verticals del entorn fan difícil fugir, i veure clarament que l’aigua ha sigut un bé preuat per totes les cultures i civilitzacions.

Si Cofrents, no es sols la central nuclear, es Iberdrola, també, ha fet, mes els canvies amb tecnologia, es suprimeix la ma de obra, i els treballador s’han d’especialitzat mes.

Anem al pobla de Cofrents, tot es molt agrup, pràcticament com barrancs, el dissabte a la tarda tancant les tendes, al final trobem una i ens ven La Pocima, una mescla de mel en ingredients secrets, típic, es dolç, bo, tenim que provar la seva màgia.

Ens acomiadament, dels madrilenys, que volen tornar a Hervideros de Cofrents, per la marxa, allí son 600, aquí sols 90, mes ami m’agrada el tracta de proximitat.

Amb la parella de catalans, veïns de Blanes quedem al Terrassans per menjar els calamars.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Tota la setmana, miren el temps pendent de l’evolució de la gota freda o Alice, per que plovia molt feni mal a València on tenien que anar al balneari.
Sortim el diumenge, i Alice avançava pel Delta del Ebre, dinem al restaurant de la Montse, abans havia sigut una fonda, vam menjar bé, i ben servit, però al ser festiu hi havia una mica massa de soroll.
Sortim i comencen a caure gotes, seguim fins a Vila-real, on fem nit, al hotel Serocol, sopem em assabentem que havien tallat la AP-7, per inundacions. Ha fet mal a Tarragona.
Al mati continuem al balneari de Hervideros de Cofrents., mes tenien que anar Ressort, comencem ha entendre, lo que vam parlar pel mòbil, per que els viatges comencen amb 1o2 mesos d’anticipació. el camí empixorà arribem i es un complexa, mes petit, mes a mi m’agrada.

Anem a dinar menjar molt correcta i bo. Comença a plourà i tots estem neguitosos. Per arribar aquí, la carretera estava amb obres per la ultima Dana.
A la tarda la pluja a parat, el metge m’ha reconegut del altra Balneari.
Al mati comencem la gimnàstica terapèutica ,amb la Marinela que substitueix al Dario, per que ella es fisioterapeuta. Al vaporari, com som sempre el mateix grup, la fem peta amb les anècdotes del IMSERSO i els poblets del costats, i que estem en la reformes de les antigues cases del treballadors de Iberdrola. Les bombolles, i el inhalador que quant no hi han entrades, son dos, (en el despatxe del metge ) tot depenc una mica del Balneari de Hervideros de Cofrent, axis seren els matins.

A la tarda prenen cafè en el jardí, es tot recollit, mes te moltes possibilitats. M’ha punto, al massatge terapèutic, es una posada a punt, que mereix el cos.
Organitzem, la excursió amb vaixell, pel riu Júcar i Cabriel, es una zona de València que no coneixien.
A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i obrir-te mes perspectives. I si t’agrada- Comparteix.

Blanes fa un festival pels nous talent de la vila. Avui s¡acaben i els últims van s’ el cors «SOLSTICI» un bon repertori, però hi havia una cançó especial, que em va portar als temps on anava a «Onésimo Redondo» tenien cor i grup de ball regional, competien amb altres col·legis de l’ajuntament, ens venien a buscar en autocar per anar al Palau de la Música.

Blanes, va se romana Blandae, i cada any fen un campament romà, aquest any han anunciat el Museu Roma, un post darrera de la guingueta de l’ONCE, sort que el diumenge a la tarde vam passejat pel passeig, i vam veure les restes del mercat roma.

M’agrada passejar pel meu barri, i veure que la gent aprofita el parc, per cuidar el cos fen gimnàstica, fem que aquesta practica es norma-lici.

També vaig aprofitar, per tindre una expeience virtual i conèixer, PETRA una ciutat en el desert, plena de aigua, abans dels romans abans de Crist, com van fer aquesta ciutat? per intercanvia mercaderies, encens, mirra, especies, i després creiem que ho sabem tot…..

Vam acabar dinen al restaurant Lluc, centre de dibuix, tranquil, i acollidor.

Ara pendents de la Dana Alice, que va cap a València com nosaltres, però això serà….

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Ens trobem davant de les Golondrines, abans eren dos companyies Les Palomes, mes ens van junta. Allí em la esplanada ens va parla del edifici de la dreta, ja ho vaig comentar mes ara casi ja acaben les obres de restauració. Davant i ha un bust, que es el president del Port, mes la guia ho explica i no podem veure. Colom, que hi han algunes peces d’escola i del Subirats. Les antigues duanes.

Per fi, agafem el bus marítim, jo era la primera vegada, es va crea per porta la gent al treball, al 1992, es molt lent, a l’ha millor arribaven a la hora de plega. Mes m’ha traslladar a un altra temps, molt mes abans…, quant era petita, el tramvia JARDINERA, per anar a la platja, al Rompeoles, on hi havien, uns passadissos, on el Sr. Josep, i el seu company, pescàvem, a la nit, pel dia menjàvem musclos, si allí el meu pare, i el meu oncle, feien musclos, nedaven, per les roques, jo tenia por de caure pel forat, però que bé ho passava, mes gran en un bar de la punta feia el vermut, amb les amigues, després a la nit els cotxes ballaven, quants records, ara el ROMPEOLES, sols està marcat, sembla petit, però era tot un mon. Els banys SANT SEBASTIAN. Per tots i la mes cara. SANT MIQUEL, per famílies,i La DE LES DONES, sols dones, fins al hivern. Prenien el sol protegides en les casetes, quins temps.

La guia parla de unes estàtues que semblen (ninos tentetiesos) dintre una gavià de fusta, i una estàt

La guia parla de unes estàtues que semblen (ninos tentetiesos) dintre una gavià de fusta, i una estàtua de art abstracta, com a sempre passàvem de llar, seguin per la Torre del Rellotge, on nos diu: que està de cofradia de pescadors Barcelona amb uns dos-cents pescadors, i que ara es podem veurà, las subhastes de peix, jo ja no puc camina mes sota un sol espartaran, i unes sabates noves.

Si la guia no connectar amb la gent gran (jubilats de Barcelona), La Barceloneta, amb els seus restaurants, forma part de la nostre vida. I la historia la hem fet nosaltres.

Per fi s’acaba, i anem a dinar a un Restaurant antic, de la nostre època, que se ha ajuntat en un mes modern EL Mar Salada.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Bon dia ens reunim al Arxiu Municipal de Blanes. De la primera vegada que vaig anar a demanar informació pel meu Bloc, on me va atendre Aitor i assabentar molt bé, quin canvi.

La trobada era per parlar del americans; Blanes tenia 5000 habitants i 2000 se van anar a «fer les amerístiques» molts no van tornar, altres van morir, també hi ha el americà covar que va tornar al veure tanta aigua, i els que havien fet fortuna ens van deixar un patrimoni que ha marcat la vila.

«Les Mulates» ens han acompany tota la visita, aquesta paraula no es podia dir:( es el que comentava el poble, de una americà casat amb una mulata que va tornar, eren gent rara, es dutxaven, i les dones fumàven puros ) en la sala ens van situa en la època ens van fer passar a una sala, que feia fred, i havien caixes fortes, que guardaven els documents històrics de Blanes.

Seguim pel carrer que es conèixer pels americans, amb les cases podem veure la historia, i de la família de «Les Mulates» amb la visitar i havien descendents, casi tots els habitants de la vila en el seu arbre cronològic tenen algú.

Alguna façana d’emblemes de maçoneria.

El pescadors estant amb lluita, i volen pescar a la Mediterrània.

Mes el dissabte hi havia festa, a mi m’agrada, i vaig busca el meu vici !les ostres sense feina!, el dia nuvolat va aguantar, el pop bullin, i les sardines a la brasa, sortim la vista del convent era maca.

Una trucada inesperada, ens va fer aturar i vaig contemplat i descobrir els gravats del banc.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

La Font marca, un temps, i també ens situa en el temps perquè això era un convent, la porta d’entrada, era al costat, i la van traslladar, la guia Elvira ens fa posar com si entressin per la porta correcta, i la visió és diferent, perquè ella estima molt l’art de les esglésies. Jo vaig preguntar: la diferència d’església i parròquia, la segona té pila baptismal, perquè els nadons abans del concili no podien entrar (per tindre el pecat original), i et poden casar. Va patir molt aquesta església, cremada per última vegada en el 1936 els anarquistes, després vindria la guerra civil, algunes pintures són de 1953.

Després vam descobrir que la farmàcia més antiga no és la de Llivià, sinó que la tenien aquí.

I per fi la farmàcia, més vella, que abans eren boticaris, amb les fórmules magistrals i si no et curaves espelma a la verge.

Diu la llegenda, que des d’Horta baixava una velleta carregada en llenya per vendre i guanyar alguns calerons, un dia va caure, no podia aixecar-se la van ajudar, però una veu deia: jo t’ajudo, i en el feix de llenya va caure una verge, petita, la verge de l’ajuda, molt venerada i estimada per molta gent, i està a dintre d’aquest convent de religiosos, no capellans.

Davant del mercat de Santa Catalina, està aquesta pintura homenatge a l’àvia que venia ous, i a sobre els seus descendents.

Entrem al mercat, i passem fins unes ruïnes que vam trobar i amb el bon criteri de l’arquitecte les va mantenir, són dels romans, i els visigots. Sortint hi ha una espècie de caixes que són en honor dels venedors de fruites, que caracteritzava el mercat.

Veient la casa dels gegants, el cap-gros del tur, on abans treia la llengua i els nens tiraven caramels, aquesta pràctica ja no es fa.

En aquest edifici, fèiem grans àpats, els rics, i els entremesos, «sortien persones amb alguna deformitat» i axis passaven l’estona de plat en plat això ho va prohibir Carles III.

Acabada la visita vam anar al restaurant, sala d’exposicions, aprendre unes clares, ens vam quedar a dinar, molt bo el menjar, i super tranquil no semblada que estessim el centre de Barcelona.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.